martes, 21 de mayo de 2013


L’EXPRESSIÓ ORAL

L’expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distingir per una correcta aplicació didàctica. Diferenciarem bàsicament dos tipus de comunicacions orals:

La COMUNICACIÓ ORAL AUTOESTIONADA: hi ha un únic emissor que gestiona el text amb trets lingüístics propers a l’escrit. El receptor o receptors no solen tenir la possibilitat immediata de respondre i, per tant, d’exercir d’emissor

La COMUNICACIÓ ORAL PLURIGESTIONADA: hi ha més d’un interlocutor que poden adoptar alternativament els paper d’emissor i receptor. Diverses persones gestionen el text, hi ha un torn de parla i s’acosta més als trets típic d’oralitat.

Les MICROHABILITATS DE L’EXPRESSIÓ ORAL

Són les estratègies que l’emissor d’un discurs oral posa en marxa per comunicar-se tant en situacions d’autogestió com de plurigestió. La comunicació humana s’estructura i es fixa a partir de la repetició i de l’experiència que anem adquirint els interlocutors. Existeixen unes rutines comunicatives que són absolutament culturals i varien entre comunitats lingüístiques perquè també varien les formes de  relació entre les persones. El coneixement d’aquestes rutines ens facilitarà la utilització de les estratègies de l’expressió oral:

Planificar el discurs: pensar què anem a dir, la idea principal.

Conduir el discurs: estructurar el discurs perquè tinga un ordre i un sentit coherent. Construir un fill conductor.

Negociar el significat del discurs: Treballar els arguments del discurs, els objectius i la finalitat.

Produir el discurs: Produir el text i orientar-lo al context/ públic al que està destinat.

La dimensió de la comunicació oral està integrada per tres competències:

· Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

· Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

· Competència 3. Interactuar en situacions on intervé més d’un interlocutor, utilitzant estratègies que afavoreixen la comunicació oral.


DECRET 127/2012 -

CAPÍTOL III

Els programes lingüístics

Article 5. Principis comuns
1. Els programes lingüístics han d’adaptar-se a l’alumnat i a les seues diferències individuals, reconeixent les potencialitats de cada un i les seues necessitats específiques->Sembla que qui ha de vetlar per les necessitats de l’alumnat i pels seus interessos, per aconseguir un desenrotllament ple i integral que possibilite el màxim grau de capacitació lingüística siga una qüestió que la Conselleria relega exclusivament als centres.
5. Totes les àrees, matèries o mòduls no lingüístics són susceptibles de ser impartides en valencià, castellà o en anglés ->Ja no hi ha obligatorietat d’impartir medi en valencià. És un pas enrere.
7. Amb anterioritat al període ordinari de matriculació, l’equip directiu del centre informarà les famílies, i en tot cas els representants legals de l’alumnat, sobre el programa o, si és el cas, programes plurilingües autoritzats o aprovats, així com del Projecte Lingüístic de Centre. ->L’equip directiu difícilment pot informar a les famílies amb anterioritat al període ordinari de matriculació ja que no coneix les famílies de nou accés.

Article 6. Els programes plurilingües
2. el PEV i el PIL s’assimilaran al PPEV i el PIP al PPEC.
3.- IMPORTANT
4. El PPEV i el PPEC tenen com a objectiu assegurar, al finalitzar l’educació bàsica, l’adquisició per part de l’alumnat d’una competència lingüística igual en valencià i en castellà, així com el domini funcional
de la llengua anglesa.
6. Per a reforçar l’aprenentatge de l’anglés, els centres organitzaran mesures addicionals de coordinació entre el professorat per a la incorporació, en l’ensenyament d’esta llengua estrangera, de materials de
suport i reforç de continguts específics del currículum d’àrees, matèries o mòduls no lingüístics; així mateix, podran plantejar un increment horari de l’ensenyament de la llengua anglesa.-> Els reforçaments lingüístics no han de ser exclusivament d’anglés, també podrien ser de valencià i fins i tot de castellà.
7. En l’Educació Infantil, el programa plurilingüe es caracteritzarà, a més de per l’ensenyament en valencià i/o castellà, per l’exposició a la llengua anglesa a partir del primer curs del segon cicle de l’Educació Infantil. -> No hi ha cap garantia que començant abans s¡obtinguen millors resultats.
8. En l’etapa d’Educació Primària, els programes plurilingües es caracteritzaran, a més de per l’ensenyament en valencià i castellà, per l’ensenyament en anglés de continguts específics del currículum, almenys, d’una àrea no lingüística -> En primària, vehicular tota àrea en anglés no és la millor manera de desenvolupar competències en anglés.
11. Els centres docents comptaran amb el suport de la conselleria competent en matèria d’educació, a través de l’òrgan directiu corresponent, per a la seua correcta aplicació i per a la incorporació de l’ensenyament d’àrees, matèries o mòduls en anglés ->No es tracta d’una aposta pel plurilingüisme.
                  
Article 7. Seguiment i avaluació dels programes plurilingües
-S’establirà un sistema d’avaluació que permeta realizar un diagnòstic rigorós i transparent de l’aplicació dels programes, els resultats del qual serviran per a la decisió de la possible modificació del
o dels programes d’aplicació en cada centre, així com per a l’elaboració d’un nou projecte lingüístic.

Article 8. Projecte lingüístic
1. Els centres docents elaboraran la proposta de projecte lingüístic ->S’ha de definir el PLC que ha d’incloure el Disseny Particular del Programa i el Pla de Normalització Lingüística del valencià.

CAPÍTOL IV

Article 10. Reconeixement
-La conselleria competent en matèria d’educació determinarà els mecanismes de reconeixement del professorat que impartix en una llengua estrangera les àrees, matèries o mòduls no lingüístics -> La Conselleria només reconeix mèrits al professorat que imparteix àrees en anglés.


DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Aplicació dels programes plurilingües
2. L’aplicació i el posterior desplegament d’este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignats a la conselleria competent en matèria d’educació. -> La Conselleria pretén implantar el plurilingüisme sense recursos. La manca d’inversió fa inviable el projecte.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
2. Queden derogats els programes d’educació bilingüe a què fa referencia l’article 88 del Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d’Educació Infantil i dels Col·legis d’Educació Primària, aprovat pel Decret 233/1997, de 2 de setembre. -> En la pràctica significa l’aniquilació dels programes vigents (PEV, PIL i PIP)