OPINIÓ PERSONAL

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ EN LA MEUA INFÀNCIA

Tots sabem que hui a diu els mitjans de comunicació ocupen una part molt important a l’eix de la nostra societat. Són la forma més potent de comunicació, doncs es pot transmetre qualsevol tipus d’informació des de qualsevol part del món de manera quasi instantània. 

Les persones estem constantment en interacció amb els medis de comunicació; tots el dies ens informem de notícies, escoltem la ràdio, vegem sèries televisives etc. Així doncs, la llengua que emprenen i cóm la emprenem té gran importància en tots nosaltres.

Tot això que estic dient prové de la meua experiència quan era un xiquet. Així doncs, a pesar de ser castellanoparlant, tots els dies veia els dibuixos animats en cadenes televisives com TV3, K3, Canal 9 etc. 

Recorde com quan era ben petit ja veia molts d’estos dibuixos com Bola del Drac, Doraemon... sense tindre una gran familiaritat en aquesta llengua. Però no m’importava gens, entenia perfectament tot el que deien, i temps endavant, veure dibuixos en castellà se me`n feia prou estrany. A més, a més, pense que aquest fet va a ajudar-me en gran mesura en l’adquisició de la llengua catalana.

Per llàstima, en la incorporació de la TDT, moltes d’aquestes cadenes ja no estan disponibles en aquesta regió. I com no, per interessos polítics.

Per tant, reivindiquem uns mitjans de comunicació de qualitat perquè  els nostres xiquets tinguin una competència lingüística correcta en tots els àmbits de la vida ja aquestos tenen un important paper en el seu desenvolupament.

OBSERVACIONS A LES AULES DURANT EL MEU PERÍODE DE PRÀCTIQUES 2012-2013

Aquestes son algunes observacions que vaig fer aquest curs durant el període de pràctiques escolars. No obstant això, aquests aspectes que esmene no deixen ser observacions des del meu punt de vista, per tant, no vuic dir en això que açò es done en tots el col·legis ni molt menys. Però pense que potser interessant compartir amb els meus companys aquesta experiència que vaig tindre per a poder formular crítiques constructives.

L'alumnat del centre en general i de la meva classe en concret, es caracteritza generalment per ser castellanoparlant, d'aquí, que estigui implantat el programa PIL.

Per tant, no hem d'oblidar, que gran part d'aquests nens, en sortir de l'escola i fins i tot dins de classe, aprofiten per parlar en castellà. En aquests casos, són diversos els aspectes que vaig observar durant la meva estada a l'escola, en relació als efectes que genera als alumnes aprendre valencià sent castellanoparlants.

- Excessives faltes: Gran part dels alumnes tenen exuberància de faltes quan componen textos, ja que canvien paraules d'una llengua a una altra, posen accents en paraules que no ho necessiten en una llengua i en una altra sí (com "és" en castellà infinitiu del verb ser i "és" infinitiu en valencià del verb ser també), o confondre la "b" amb la "v" al imperfecte del verb haver ("hi havia" en castellà i "havia" en valencià) etc.

- Canviar del valencià al castellà espontàniament: en molts casos, els alumnes a l'hora de dirigir-se a la professora, preguntar dubtes i parlar amb els companys, entre altres coses, empren el castellà per comunicar doncs afirmen que és la llengua amb què es senten a gust per parlar.

- No usar el valencià fora de l'aula: A més, el valencià fora de l'aula, desapareix gairebé per complet, perdent d'aquesta manera, una gran funcionalitat del que s'ha après.

- Actituds de rebuig: Moltes vegades, els alumnes generen actituds de rebuig al valencià, ja que observen que moltes vegades generen conflictes a l'hora de parlar i d'escriure (com acabem de comentar), a més de donar-se compte, que és una llengua que no és imprescindible per comunicar-se en els àmbits en què es desenvolupen. Molts són els "no m'agrada" que he sentit quan se'ls pregunta als alumnes, què pensen sobre aquesta llengua.

VALENCIÀ COL·LOQUIAL I VALENCIÀ ESTÀNDARD, DIFERÈNCIES IMPORTANTS 

L’altre dia en classe, alguns companys i jo vam parlar de diversos aspectes en relació a l’assignatura, i com no, del valencià.

Pel motiu que fora, vam parlar de les diferències que trobàvem entre el valencià estàndard i el valencià col·loquial. Està clar que totes les llengües es caracteritzen entre altres coses per les diferències entre la llengua estàndard i la col·loquial. També està clar que cap de nosaltres som lingüistes i no podem fer un examen exhaustiu del grau de diferència de l’àmbit col·loquial i l’estàndard de totes les llengües per fer una bona comparació. No obstant això, tots nosaltres vam coincidir en que la diferència en el cas del valencià es prou gran i evident.

Esta idea la vam deduir a partir de les experiències que hem observant al llarg de les nostres vivències. Algunes d’aquestes són:

-          La gran majoria de gent que utilitza la paraula “entonces” en volta de “aleshores”, nosaltres “mosatros”, castellanismes, etc.

-          El nombre important de gent major que hi ha, que a pesar de ser valencianoparlant no sap escriure en valencià, però si en castellà (encara que en aquest cas la seua formació també té una important influència).

-          La diferència que apareix quan un aprenent parla en un grup de gent valencianoparlant.

-          El nombre de errors que tenen els xiquets valencianoparlants en les aules a pesar de que és la seua llengua materna.


LA LOMCE IMPLANTA UN NOU PROGRAMA LINGÜÍSTIC

En la nova llei d’educació LOMCE, entre altres coses, es pretén que en Catalunya s’estableixi un programa que tinga el castellà com a llengua vehicular. A més, a més, serà la Comunitat de Catalunya la responsable d’abonar els costos necessaris.

Queda clar que aquest tema és molt polèmic ja que la gent te diferents opinions sobre aquest tema, encara que en Catalunya hi ha un rebuig generalitzat.

En la meua opinió, per una banda, pense que potser un fracàs el fet de reduir de manera severa el català, sobretot per a la gent que ve de fóra i que té el dret i l’obligació de conèixer-lo, sense tindre en compte els múltiples beneficis que comporta el plurilingüisme. I sense mencionar, els problemes que pot desembocar aquest programa com l’estigmatització. Però per altra banda, si haguera una demanda reial d’aquest tipus de programa, no ho vec del tot incoherent la seua implantació. Ja que, tot el món té el dret d’elegir la llengua oficial en la que vol aprendre.

 

UN FORTÍSSIM ACOMIADAMENT

Degut a que demà començaran les correccions dels blocs, hui faré l’última publicació provisional en aquest. I dic provisional perquè encara que l’assignatura finalitze, m’agradaria aprofitar la creació d’aquest bloc  per a continuar compartint articles i textos personals en els meus companys, així com també m’agradaria que els meus companys compartiren els seus textos amb mi.

Pense que el fet d’haver creat un bloc tota la classe ha sigut una idea molt innovadora ja que és una altra forma de compartir el coneixement. A més a més, l’obligació (per dir-ho d’alguna forma) d’haver de publicar d’una manera constant, ha fet que estem des de quasi l’inici del quadrimestre fins ara, en contacte directe amb l’assignatura i amb el contingut d’aquesta. Cosa que s’agredeix molt sobre tot ara, que ha arribat el moment d’estudiar.

En quant a l’assignatura en general m’ha agradat. Per una banda, perquè he refrescat molts aspectes que ja vaig tractar en l’assignatura de català de primer, i per altra, perquè he aprés de nous.També perquè he ampliat molt la meua visió respecte a l’educació en general i a l’ensenyament de les llengües, en especial el valencià. I per últim, valorar el nostre paper com a futurs docents. Tant el paper que tenim a l’escola com a la societat, per canviar (a ser possible per a millor) la situació actual, doncs aquesta és també la nostra tasca.

Fotografia de classe 3er A de Magisteri.