L’EXPRESSIÓ ORAL

L’expressió oral és una habilitat que es pot exercir en diferents formes de comunicació que cal distingir per una correcta aplicació didàctica. Diferenciarem bàsicament dos tipus de comunicacions orals:

La COMUNICACIÓ ORAL AUTOESTIONADA: hi ha un únic emissor que gestiona el text amb trets lingüístics propers a l’escrit. El receptor o receptors no solen tenir la possibilitat immediata de respondre i, per tant, d’exercir d’emissor

La COMUNICACIÓ ORAL PLURIGESTIONADA: hi ha més d’un interlocutor que poden adoptar alternativament els paper d’emissor i receptor. Diverses persones gestionen el text, hi ha un torn de parla i s’acosta més als trets típic d’oralitat.

Les MICROHABILITATS DE L’EXPRESSIÓ ORAL

Són les estratègies que l’emissor d’un discurs oral posa en marxa per comunicar-se tant en situacions d’autogestió com de plurigestió. La comunicació humana s’estructura i es fixa a partir de la repetició i de l’experiència que anem adquirint els interlocutors. Existeixen unes rutines comunicatives que són absolutament culturals i varien entre comunitats lingüístiques perquè també varien les formes de  relació entre les persones. El coneixement d’aquestes rutines ens facilitarà la utilització de les estratègies de l’expressió oral:

Planificar el discurs: pensar què anem a dir, la idea principal.

Conduir el discurs: estructurar el discurs perquè tinga un ordre i un sentit coherent. Construir un fill conductor.

Negociar el significat del discurs: Treballar els arguments del discurs, els objectius i la finalitat.

Produir el discurs: Produir el text i orientar-lo al context/ públic al que està destinat.

La dimensió de la comunicació oral està integrada per tres competències:

· Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

· Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

· Competència 3. Interactuar en situacions on intervé més d’un interlocutor, utilitzant estratègies que afavoreixen la comunicació oral.

DECRET 127/2012 -

CAPÍTOL III

Els programes lingüístics

Article 5. Principis comuns

1. Els programes lingüístics han d’adaptar-se a l’alumnat i a les seues diferències individuals, reconeixent les potencialitats de cada un i les seues necessitats específiques. ->Sembla que qui ha de vetlar per les necessitats de l’alumnat i pels seus interessos, per aconseguir un desenrotllament ple i integral que possibilite el màxim grau de capacitació lingüística siga una qüestió que la Conselleria relega exclusivament als centres.

5. Totes les àrees, matèries o mòduls no lingüístics són susceptibles de ser impartides en valencià, castellà o en anglés ->Ja no hi ha obligatorietat d’impartir medi en valencià. És un pas enrere.

7. Amb anterioritat al període ordinari de matriculació, l’equip directiu del centre informarà les famílies, i en tot cas els representants legals de l’alumnat, sobre el programa o, si és el cas, programes plurilingües autoritzats o aprovats, així com del Projecte Lingüístic de Centre. ->L’equip directiu difícilment pot informar a les famílies amb anterioritat al període ordinari de matriculació ja que no coneix les famílies de nou accés.

Article 6. Els programes plurilingües

2. el PEV i el PIL s’assimilaran al PPEV i el PIP al PPEC.

3.- IMPORTANT

4. El PPEV i el PPEC tenen com a objectiu assegurar, al finalitzar l’educació bàsica, l’adquisició per part de l’alumnat d’una competència lingüística igual en valencià i en castellà, així com el domini funcional

de la llengua anglesa.

6. Per a reforçar l’aprenentatge de l’anglés, els centres organitzaran mesures addicionals de coordinació entre el professorat per a la incorporació, en l’ensenyament d’esta llengua estrangera, de materials de

suport i reforç de continguts específics del currículum d’àrees, matèries o mòduls no lingüístics; així mateix, podran plantejar un increment horari de l’ensenyament de la llengua anglesa.-> Els reforçaments lingüístics no han de ser exclusivament d’anglés, també podrien ser de valencià i fins i tot de castellà.

7. En l’Educació Infantil, el programa plurilingüe es caracteritzarà, a més de per l’ensenyament en valencià i/o castellà, per l’exposició a la llengua anglesa a partir del primer curs del segon cicle de l’Educació Infantil. -> No hi ha cap garantia que començant abans s¡obtinguen millors resultats.

8. En l’etapa d’Educació Primària, els programes plurilingües es caracteritzaran, a més de per l’ensenyament en valencià i castellà, per l’ensenyament en anglés de continguts específics del currículum, almenys, d’una àrea no lingüística -> En primària, vehicular tota àrea en anglés no és la millor manera de desenvolupar competències en anglés.

11. Els centres docents comptaran amb el suport de la conselleria competent en matèria d’educació, a través de l’òrgan directiu corresponent, per a la seua correcta aplicació i per a la incorporació de l’ensenyament d’àrees, matèries o mòduls en anglés ->No es tracta d’una aposta pel plurilingüisme.

                  

Article 7. Seguiment i avaluació dels programes plurilingües

-S’establirà un sistema d’avaluació que permeta realizar un diagnòstic rigorós i transparent de l’aplicació dels programes, els resultats del qual serviran per a la decisió de la possible modificació del

o dels programes d’aplicació en cada centre, així com per a l’elaboració d’un nou projecte lingüístic.

Article 8. Projecte lingüístic

1. Els centres docents elaboraran la proposta de projecte lingüístic ->S’ha de definir el PLC que ha d’incloure el Disseny Particular del Programa i el Pla de Normalització Lingüística del valencià.

CAPÍTOL IV

Article 10. Reconeixement

-La conselleria competent en matèria d’educació determinarà els mecanismes de reconeixement del professorat que impartix en una llengua estrangera les àrees, matèries o mòduls no lingüístics -> La Conselleria només reconeix mèrits al professorat que imparteix àrees en anglés.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Aplicació dels programes plurilingües

2. L’aplicació i el posterior desplegament d’este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignats a la conselleria competent en matèria d’educació. -> La Conselleria pretén implantar el plurilingüisme sense recursos. La manca d’inversió fa inviable el projecte.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

2. Queden derogats els programes d’educació bilingüe a què fa referencia l’article 88 del Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d’Educació Infantil i dels Col·legis d’Educació Primària, aprovat pel Decret 233/1997, de 2 de setembre. -> En la pràctica significa l’aniquilació dels programes vigents (PEV, PIL i PIP)

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA I L'ADQUISICIÓ D'UNA L2

En aquesta sessió tractàrem diversos aspectes que cal tindre en compte com a futurs mestres per a posseir una visualització més àmplia de l'aprenentatge d'una llengua i que ens ajude a aplicar-ho en les nostres aules.

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

La immersió és un concepte que descriu les diferents formes d’aprenentatge tenint en compte la combinació de l’ensenyament d’idiomes i de continguts no lingüístics. Se sosté sobre quatre principis unificadors fonamentals en constant interacció:

L’ensenyament d’una segona llengua té per objectiu facilitar-ne l’adquisició partir dels coneixements apresos en l’adquisició de la primera llengua.

L’adquisició de la competència en valencià o en llengua estrangera té per objectiu el desenvolupament de les competències comunicatives bàsiques pròpies dels quatre àmbits de les interaccions:

- Els hàbits i les rutines de la vida quotidiana a l’aula.

- El treball de la literatura i les pràctiques lletrades.

- Els espais d’autoaprenentatge: racons, tallers...

- La iniciació de coneixements associats al descobriment del medi social, cultural i natural. 

Per això, en l’ensenyament de la L2 cal tenir en compte:

1. L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
2. La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
3. La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
4. En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
5. Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
6. Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.
7. Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
8. El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
9. La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
10. Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.

PROGRAMES I MODELS D'EDUCACIÓ BILINGÜE I PLURILINGÜE

PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE

En la Comunitat Valenciana els programes d’educació bilingüe s’han introduït amb la finalitat d’aconseguir un domini de les llengües cooficials d’un territori. Aquests programes son el PEV, el PIL i el PIP, que continuen en l’educació secundaria en el PEV i en PIP, a elecció voluntària.

El PEV o Programa d’Ensenyament en Valencià comença en l’educació infantil i continua a la primària, ja que està pensat per a xiquets i xiquetes que parlen habitualment el valencià o que viuen en entorns valencianoparlants. L’idioma que utilitzen majoritàriament en l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, sobretot a nivell oral per a que els xiquets i xiquetes puguen anar desenvolupant un domini tant en valencià com en castellà. Així podran aconseguir els seus objectius previstos al currículum.  A primària, els centres docents poden anar incrementant el nombre d’àrees impartides en castellà, per a garantir el domini de ambdues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

El PIL o Programa d’Immersió Lingüística també comença a l’educació infantil i primària, i està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià es la llengua majoritària de comunicació, al contrari que el PEV. Aquest programa està pensat perquè, a partir de la voluntat paterna, els i les alumnes puguen assolir una competència lingüística en una llengua que no és la habitual per a ells. Aquest parteix del respecte de la llengua pròpia de l’alumnat, que la podem emprar en tot moment en l’expressió espontània. En el PIL, el castellà s’incorpora com a àrea a partir del primer o segon cicle de primària, segons el centre.

El PIP o Programa d’Incorporació Progressiva té com a llengua base el castellà. En infantil s’introdueix el valencià de manera oral, i així els i les alumnes entren en contacte amb altra llengua oficial que no és l’habitual. Amb açò aconsegueixen un major domini del valencià, fins a assolir els objectius del currículum per a les dos llengües oficials. En Primària, introdueixen més assignatures en valencià, tal com Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, a banda de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura.

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE): L’Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore en l’Educació Primària l’ús d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.

Per la seua banda, la Resolució de 30 de juliol de 2008, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d’educació plurilingüe, permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars. 

MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜE

Model compensatori o de transició: aquest model i el que següent que vorem a continuació, té com destinataris només els parlants de la llengua minoritària. Es busca que la llengua amb més presència social esdevinga l’única llengua vehicular de l’ensenyament i que quede finalment, la llengua minoritària, com a simple matèria d’estudi o que desaparega totalment.

Model de manteniment: Té com a objectiu que la llengua minoritària siga estudiada com a matèria utilitzada com a llengua vehicular de l’ensenyament només per a l’alumnat que la té com a llengua materna, però no pels usuaris de la llengua majoritària.

Model d’enriquiment: Aquest model està dissenyat per a tota la comunitat i no només per als parlants de la llengua minoritària. L’objectiu principal es que les dues llengües en contacte siguen estudiades com a matèria i utilitzades com a llengües vehiculars de l’ensenyament pels dos col·lectius de parlants: els de la llengua minoritària i els de la llengua més present socialment.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES NORMES DE CASTELLÓ

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La següent classe la vam dedicar a parlar en primer lloc dels mitjans de comunicació. Es va recalcar la importància dels medis de comunicacions pel coneixement d’una llengua. Així doncs, vam nombrar algunes cadenes de la Comunitat Valenciana com Canal 9 o Punt Dos, o alguns periòdics com l’Avui i El Periódico de Catalunya, publicats a Barcelona.

La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua als mitjans de comunicació.

En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les seues graelles de programació.

LES NORMES DE CASTELLÓ

En la segona part de la sessió vam parlar de Les Normes de Castelló de 1932 ja que van tindre una gran rellevància per a la nostra llengua.

INTRODUCCIÓ

L’any 1978 s’aprova la Constitució espanyola, document que garanteix i consolida la nova situació política de l’Estat Espanyol, la Democràcia. Els canvis que s’anaven a produir eren molt importants ja que passàvem d’una dictadura militar a una monarquia parlamentària de dret; d’una visió unitària d’Espanya a la divisió per comunitats autònomes.

Amb la promulgació dels Estatus d’Autonomia, s’iniciava un nou marc polític que permetia el reconeixement i la convivència de les diversitats culturals i lingüístiques , que perduraven després d’anys de repressions i prohibicions. Les noves lleis haurien de recuperar lús de les llengües minoritzades i garantir els seus processos de normalització.

El castellà i el valencià esdevenen les dues llengües oficials però era necessària la normalització del valencià ja que es trobava en procés de substitució lingüística del castellà. Raons històriques, sobre tot polítiques, havien abocat el valencià a ésser utilitzar solament als àmbits de comunicació familiars, amb una llengua cada vegada més castellanitzada i sense prestigi social.

L’ENSENYAMENT

El 23 de novembre de 1983, reunides a Alacant les Corts Valencianes, aprovem per unanimitat la Lleis d’Ús i Ensenyament del valencià. Per impulsar l’ús de la llengua a tota la societat, la llei marca uns objectius de regulació als àmbits lingüístics acadèmics, als mitjans de comunicació i a l’administració pública, a més de la demarcació lingüística dels pobles que predomina el valencià o el castellà.

El curs 1979/1980 comença amb la introducció d’una nova assignatura, el valencià, que se sumava, com una assignatura més, al sistema educatiu no universitari.

Per a milers de xiquets i xiquetes significaria estudiar la sua llengua, en la varietat estàndard i culta, per a molts xiquets i xiquetes la possibilitat d’aprendre la llengua del seu poble, dels seus avantpassats o dels seus pares.

La introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivell de competència lingüística en valencià i en castellà.

La Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada anys més tard per a tot l’Estat, també contempla el mateix nivell de coneixement per a les diverses llengües de les Comunitats Autònomes, entenent que, de manera progressiva, s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-la, després de la primària; de comprensió i expressió, després de la secundària, i de domini d’ambdues llegües, després del batxillerat.

El camí que es contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en l’escola valenciana, s’anomena educació bilingüe, i té tres vies o programes.

PEV o Programa d’Ensenyament en Valencià: Per a alumnat majoritàriament valencianoparlant.

PIL o Programa d’Immersió: Per a alumnat majoritàriament castellanoparlant

El PIP o Programa d’Incorporació: Per a alumnat sense especificar.

NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ

NORMALITZACIÓ

L’única possibilitat per posar fre a la substitució lingüística és la normalització que es basaria en:

 NORMATIVITZACIÓ

Al primer terç de segle XX, es combinen un seguit de factor polítics, socials i culturals que afavoreixen la culminació del procés de normativització.

La tasca normativitzadora de Pompeu Fabra hagué d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica que dominava a les darreries del segle XIX i principis del XX. Amb aquesta obra el català es va dotar d’una normativa unificada, que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes i que depurava el català de barbarismes.

Pompeu Fabra i els seus col·laboradors de la Secció Filològica de l’IEC van redactar:

-          Les Normes ortogràfiques, 1913.

-          La Gramàtica, 1918.

-          Les Converses filològiques, 1919-28 (articles de divulgació).

-          El Diccionari general, 1932.

LA MORFOLOGIA I EL LÈXIC

-          Per tal d’evitar secessionismes innecessaris l’IEC admeté totes les variants morfològiques.

-          Es va depurar el vocabulari castellanitzat.

-          En 1932 publicà el diccionari General de la Llengua Catalana.

HISTÒRIA SOCIAL: PANORAMA LINGÜÍSTIC DEL CONFLICTE DE LLENGÜES AL PAÍS VALENCIÀ

Més endavant, vam fer un recorregut històric on vam poder visualitzar els esdeveniments més importants de l’època en relació a la nostra llengua.

ETAPA D’EXPANSIÓ

S. VII al S.XIV

1. Consciència de la nova llengua. Documents escrits i primeres denominacions.

2.L’expansió geogràfica del català: L’expansió peninsular.

3.La Cancelleria Reial. La creació d’un model de prestigi.

4. La formació de la tradició literària catalana.

S. XV

1. La plenitud de la producció literària. La valenciana prosa.La desoccitalització lírica.

2. La llengua en els àmbits no literaris.

3.Bases històriques de la castellanització: el canvi idiomàtic.

DECADÈNCIA

Aquesta etapa fou el començament del procés de substitució lingüística en oposició al de Renaixença, període durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

CAUSES POLÍTIQUES, SOCIALS I CULTURALS DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

-      

    En la primera meitat del segle XVI es produí un desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d’Aragó (pèrdua de poder polític).

-          L’expulsió dels moriscos fa que València perdi 1/3 de la població i sigui repoblada per castellans.

-          Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí continuava essent considerat llengua culta. Tot això provocà la provocà la pèrdua de la consciència lingüística i la desconfiança envers la pròpia llengua. I el castellà prenia l’ús públic, mentre que el català es reduïa a l’àmbit privat i entre classes populars.

CONSEQÜÈNCIES

-          Els catalanoparlants d’aquesta època anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s’expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.

-          Aquesta pauta diglòssica arribarà a estar tan arrelada en els parlants que, al final del segle XIX i, fins i tot en el XX, obstaculitzarà el redreçament dels usos cultes de la llengua.

-          En el Renaixement i el Barroc, el català va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta.

 RENAIXENÇA

Inici-> 1833: publicació L’oda de la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

-          Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català.

-          Llengua i Nació s’identificaven i s’exalçava el passat medieval i la cultura popular.

Així doncs, es passa de la diglòssia lingüística de la primera meitat del segle al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia, i la presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta.

En acabar el segle XIX la perspectiva literària i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:

-          S’havia trencat amb el decandiment dels segles anteriors.

-          S’havia recuperat la literatura culta.

-          S’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.