LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
La immersió és un concepte que descriu les diferents formes d’aprenentatge tenint en compte la combinació de l’ensenyament d’idiomes i de continguts no lingüístics. Se sosté sobre quatre principis unificadors fonamentals en constant interacció:

L’ensenyament d’una segona llengua té per objectiu facilitar-ne l’adquisició partir dels coneixements apresos en l’adquisició de la primera llengua.
L’adquisició de la competència en valencià o en llengua estrangera té per objectiu el desenvolupament de les competències comunicatives bàsiques pròpies dels quatre àmbits de les interaccions:
- Els hàbits i les rutines de la vida quotidiana a l’aula.
- El treball de la literatura i les pràctiques lletrades.
- Els espais d’autoaprenentatge: racons, tallers...
- La iniciació de coneixements associats al descobriment del medi social, cultural i natural.
Per això, en l’ensenyament de la L2 cal tenir en compte:
- L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.
- La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.
- La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.
- En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.
- Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
- Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.
- Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
- El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
- La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
- Si l’alumne aprèn a “preguntar”aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
No hay comentarios:
Publicar un comentario