HISTÒRIA SOCIAL: PANORAMA LINGÜÍSTIC DEL CONFLICTE DE LLENGÜES AL PAÍS VALENCIÀ

Més endavant, vam fer un recorregut històric on vam poder visualitzar els esdeveniments més importants de l’època en relació a la nostra llengua.

ETAPA D’EXPANSIÓ

S. VII al S.XIV

1. Consciència de la nova llengua. Documents escrits i primeres denominacions.

2.L’expansió geogràfica del català: L’expansió peninsular.

3.La Cancelleria Reial. La creació d’un model de prestigi.

4. La formació de la tradició literària catalana.

S. XV

1. La plenitud de la producció literària. La valenciana prosa.La desoccitalització lírica.

2. La llengua en els àmbits no literaris.

3.Bases històriques de la castellanització: el canvi idiomàtic.

DECADÈNCIA

Aquesta etapa fou el començament del procés de substitució lingüística en oposició al de Renaixença, període durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

CAUSES POLÍTIQUES, SOCIALS I CULTURALS DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

-      

    En la primera meitat del segle XVI es produí un desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d’Aragó (pèrdua de poder polític).

-          L’expulsió dels moriscos fa que València perdi 1/3 de la població i sigui repoblada per castellans.

-          Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí continuava essent considerat llengua culta. Tot això provocà la provocà la pèrdua de la consciència lingüística i la desconfiança envers la pròpia llengua. I el castellà prenia l’ús públic, mentre que el català es reduïa a l’àmbit privat i entre classes populars.

CONSEQÜÈNCIES

-          Els catalanoparlants d’aquesta època anaven interioritzant un comportament diglòssic segons el qual s’expressaven col·loquialment en català i empraven el castellà en situacions de projecció pública.

-          Aquesta pauta diglòssica arribarà a estar tan arrelada en els parlants que, al final del segle XIX i, fins i tot en el XX, obstaculitzarà el redreçament dels usos cultes de la llengua.

-          En el Renaixement i el Barroc, el català va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta.

 RENAIXENÇA

Inici-> 1833: publicació L’oda de la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

-          Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català.

-          Llengua i Nació s’identificaven i s’exalçava el passat medieval i la cultura popular.

Així doncs, es passa de la diglòssia lingüística de la primera meitat del segle al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia, i la presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta.

En acabar el segle XIX la perspectiva literària i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:

-          S’havia trencat amb el decandiment dels segles anteriors.

-          S’havia recuperat la literatura culta.

-          S’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.