ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
La següent classe la vam
dedicar a parlar en primer lloc dels mitjans de comunicació. Es va recalcar la
importància dels medis de comunicacions pel coneixement d’una llengua. Així
doncs, vam nombrar algunes cadenes de la Comunitat Valenciana com Canal 9 o
Punt Dos, o alguns periòdics com l’Avui i El Periódico de Catalunya, publicats
a Barcelona.
La Llei d’ús
també té en compte la presència de la llengua als mitjans de comunicació.
En una societat moderna
els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models
lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social
per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les
seues graelles de programació.
LES NORMES DE
CASTELLÓ
En la segona part de la sessió vam parlar de Les Normes de Castelló de 1932 ja que van tindre una gran rellevància per a la nostra llengua.
INTRODUCCIÓ
L’any 1978
s’aprova la Constitució espanyola, document que garanteix i consolida la nova
situació política de l’Estat Espanyol, la Democràcia. Els canvis que s’anaven a
produir eren molt importants ja que passàvem d’una dictadura militar a una
monarquia parlamentària de dret; d’una visió unitària d’Espanya a la divisió
per comunitats autònomes.
Amb la
promulgació dels Estatus d’Autonomia, s’iniciava un nou marc polític que
permetia el reconeixement i la convivència de les diversitats culturals i
lingüístiques , que perduraven després d’anys de repressions i prohibicions.
Les noves lleis haurien de recuperar lús de les llengües minoritzades i
garantir els seus processos de normalització.
El castellà i el
valencià esdevenen les dues llengües oficials però era necessària la
normalització del valencià ja que es trobava en procés de substitució
lingüística del castellà. Raons històriques, sobre tot polítiques, havien
abocat el valencià a ésser utilitzar solament als àmbits de comunicació
familiars, amb una llengua cada vegada més castellanitzada i sense prestigi
social.
L’ENSENYAMENT
El 23 de novembre
de 1983, reunides a Alacant les Corts Valencianes, aprovem per unanimitat la
Lleis d’Ús i Ensenyament del valencià. Per impulsar l’ús de la llengua a tota
la societat, la llei marca uns objectius de regulació als àmbits lingüístics
acadèmics, als mitjans de comunicació i a l’administració pública, a més de la
demarcació lingüística dels pobles que predomina el valencià o el castellà.
El curs 1979/1980
comença amb la introducció d’una nova assignatura, el valencià, que se sumava,
com una assignatura més, al sistema educatiu no universitari.
Per a milers de
xiquets i xiquetes significaria estudiar la sua llengua, en la varietat
estàndard i culta, per a molts xiquets i xiquetes la possibilitat d’aprendre la
llengua del seu poble, dels seus avantpassats o dels seus pares.
La introducció de
l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu
igualar el nivell de competència lingüística en valencià i en castellà.
La Llei Orgànica
d’Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada anys més tard per a tot
l’Estat, també contempla el mateix nivell de coneixement per a les diverses
llengües de les Comunitats Autònomes, entenent que, de manera progressiva,
s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-la, després de la primària; de
comprensió i expressió, després de la secundària, i de domini d’ambdues
llegües, després del batxillerat.
El camí que es
contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en
l’escola valenciana, s’anomena educació bilingüe, i té tres vies o programes.
PEV
o Programa d’Ensenyament en Valencià: Per a alumnat majoritàriament valencianoparlant.
PIL
o Programa d’Immersió: Per a
alumnat majoritàriament castellanoparlant
El
PIP o Programa d’Incorporació: Per a alumnat sense especificar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario